Continuant la historia...

...desde llavors han passat moltes coses. Primer de tot la zona recreativa ha segut instal·lada, com no, la data no la sé exactament però seria sobre el mes de desembre, en un primer moment el problema no era molt greu ja que durant l’hivern la gent no té moltes ganes de fer pilota. Però inclus així en fred i tot hi havia dies que els torneigs es prolongaven fins a la matinada, fent que servidor fera ús del telèfon per a cridar a la policía local que també he de dir acudeix normalment amb prou celeritat, aquest punt es podría fàcilment demostrar per el fet que imagine que la policía te un control de les cridades que es reben donant avis de problemes.

Durant el temps que transcorre desde la ficada en funcionament de la zona de jocs fins al dia d'avui he de dir que vaig tenir un encontre amb Josep Vicent Esteve sense ser concertada, degué ser sobre març i va ser a la plaça major del poble jo venia de l’ajuntament i ens vam creuar, vaig ficar en el seu coneixement que les coses no anaven bé, que la gent no respectava els horaris, la veritat es que he buscat per tota la instal·lació i no he trobat cap cartell que mostre cap horari..., i que el joc pertorbava el dormir, la resposta no es va fer esperar: “no tens que sofrir ací estem per a solucionar-ho, farem el possible per donar solució”, com anava un poc enfeinat no vàrem tenir una conversa massa llarga. He de dir en que en aquesta conversa aparegué en escena un altre senyor també relacionat amb l’ajuntament i anomenat Pep i que en la seva llavor diària vesteix d’uniforme. El que més em va sorprendre d’aquesta persona va ser que es va alterar quan vaig dir que viure en la plaça de la Ribera era difícil sinó impossible degut al soroll, dient-me que hi havia altres zones que tenien inclus més problemes que jo, a aquesta persona li he de dir que sóc del pensar que ú ha de solucionar els problemes que té a sa casa abans de intentar arreglar els problemes dels demés i jo el problema que tinc és que no puc dormir degut al soroll. El que més em sorprengué es que aquesta persona viu al voltant de la plaça...

Raons

Be, començar dient que no se exactament si tinc o no tinc raons per a obrir aquest blog, la idea ha sorgit al constatar un fet clar: el meu ajuntament pateix sordera.

Començaré intentant explicar la situació: Jo visc en una zona del poble anomenada Plaça de la Ribera, esta zona privilegiada, haurem de dir-ho així, tenim la sort de tenir un parc, fins ací be, lo ben cert es que la zona te un gran parc, segons les fotos aèries del SIGPAC de 4750m² de parc, la foto es aquesta.

Be el problema surt quan en la plaça el soroll produït per les persones que en ella fan nit, i dic nit perquè passen mes part de la nit als bancs del parc que a sa casa, puja fins un nivell que es impossible dormir convertint-se en insupportable.
La situació no es nova ja penja des de fa ja molts anys, jo duc vivint en la plaça 6 anys y sempre hem tingut el mateix problema si be he de dir que realment s'ha agreujat en els últims dos anys.

El relat dels fets, cronològicament parlant, comença un 7 de setembre de 2004 dia en que m'antere per la publicació local Berca que en la plaça de la Ribera el consistori va a instal·lar un area per a fer esport (demà ficaré una foto), flipat me fique guapo, eren vespres de la festa de la Mare de Deu, i enfile cap a l'ajuntament, una vegada allí pregunte, revista en ma, per els responsables a qui es feia menció en el reportatge de la publicació, em diuen, ho esperava degut a les dates, que no hi havia ningú que pogués atendrem, a lo que la xica que era al mostrador em digué que lo millor era fer una instància per a que el regidor en qüestió es ficarà en contacte en mi. Em paregué raonable i "bic" en ma vaig fer la instància.

Mentre esperem la contestació vaig a explicar un poc que es lo que físicament ha passat a la plaça de la Ribera.
Desde la seva construcció aquest parc estava format per 2 illes, la foto de baix es una mostra, el carrer que creua la plaça per la meitat es el carrer Ferran d’Aragó en la època en la que aquest carrer creuava la plaça era un dels carrers amb prou trànsit ja que era punt d'entrada al poble desde la travessia d'Alzira a València. El fet que tingues tant de trànsit provocava que els xiquets que estaven jugant a una de les illes passaven corrent a l'altra darrere de la pilota, l'amic o el que fora, açò va ser el que motiva al consistori, en aquest cas els tinc que dir que va ser una decisió molt encertada, a tallar el carrer quedant tota la plaça sense ningún carrer que el creuès.


...Tornant al tema central, passats mes de 3 mesos, no recorde exactament la data, desde que fera la instància rep una cridada del senyor Josep Vicent Esteve en la que em deia que tenia el meu escrit en la ma i que tenia interès en que ens entrevistarem per a intercanviar punts de vista. Ho he de dir, per cinc minuts inclús vaig sentir que era escoltat.

No recorde exactament quin dia de setmana era quan ens vàrem entrevistar si que se que era de vesprada i que parlarem molt de temps. Per la meva part li vaig exposar al senyor regidor, a mes he de dir que es el tinent d’alcalde, que creía que la instal·lació de una zona d’esport a lo que era el tros del carrer Ferran d’Aragó que quedava entre les dos illes era una barrabassada ja que, açò fa només 8 o 9 mesos, en la plaça de la Ribera tenim altres problemes més greus que el esbarjo del xiquets:

• El trànsit continu que rodeja la plaça, se que aquest problema és molt difícil de resoldre.


• La merda, si la merda perquè en Algemesí tindré el carrer ple de porqueria i de tota classe de objectes que a més estan en el mateix lloc més de 3 dies, segurament serà perquè ningú s’encarrega de netejar, es diu tindreu fet una merda. He de dir que a dia d'avui encara que durant un període de temps el servei de neteja viària de l'ajuntament ens tenia oblidats ja l’aspecte de la plaça es un altre.


• L’oblit en el que ens te summits "aquest, el nostre ajuntament". Si, oblit ja que si vens desde el centre del poble arribat a l’altura del carrer germanies, es sent... es nota..., has arribat a... Territorio Comanche, canvien les voreres, fins ací eren lluïdes i noves amb 2 colors creant un mosaic... arribat ací son les mateixes que teníem fa 30 anys. No em val el fet que les finques de nova construcció quan fan les voreres de nou canvien el taulell per el de mosaic. Apart es comprovable que en aquesta zona no s’havia invertit ni un duro desde feia molt de temps.


• El soroll, en la plaça de la Ribera si tenim un problema greu és el del soroll, arribats els mesos d’estiu la plaça es plena de gent fins a altes hores de la matinada que fan soroll no deixant dormir al veïnat.

A mes esta nova zona d’esport agreujaria un dels problemes de la plaça, el soroll, ja que tindríem que unir al “habitual” soroll propi que ja em nomenat el provocat per la pilota colpejant tot allò que es posa en el seu camí, sense parlar de la eufòria que els jocs d’equip provoquen tant als participants com als espectadors.

Tot açò li ho vaig dir al senyor regidor en la entrevista que vàrem mantenir. La resposta va ser d’interès, inclus de preocupació, ja que pareixia com si els haguera descobert Amèrica, no sabien que en la plaça de la Ribera el soroll era un problema...

Desprès de varies hores de conversa, Josep Vicent Esteve em va tranquil·litzar, no tenía que patir, la sol·lució passava per instaurar uns horaris respectant les hores de descans. Ja en aquell moment li vaig fer arribar al regidor que creía que el lloc per a fer esport no era la plaça de la Ribera sinó el Poliesportiu o el Pavelló Cobert, que per a eixes activitats es construïren i a més ens han costat molts diners, a part que lo dels horaris no te ni cap ni peus ja que precisament si per alguna cosa ens distingim els espanyols es per passar-nos per l’arc del triomf els horaris, s’arribà inclús a parlar de la possibilitat de crea un “sereno”, ara inclus en fa riure, per a tenir cura de les instal·lacions, però bé durant la conversa vaig tenir la assegurança del regidor que l’ajuntament estaria vigilant per veure si la instal·lació de la zona de joc provocava algún problema, dit açò i acabada la entrevista. He de dir que en vaig anar a casa més tranquil, si, perquè creia que el meu ajuntament m’escoltava....