dijous, de juny 30, 2005

Continuant la historia...

...desde llavors han passat moltes coses. Primer de tot la zona recreativa ha segut instal·lada, com no, la data no la sé exactament però seria sobre el mes de desembre, en un primer moment el problema no era molt greu ja que durant l’hivern la gent no té moltes ganes de fer pilota. Però inclus així en fred i tot hi havia dies que els torneigs es prolongaven fins a la matinada, fent que servidor fera ús del telèfon per a cridar a la policía local que també he de dir acudeix normalment amb prou celeritat, aquest punt es podría fàcilment demostrar per el fet que imagine que la policía te un control de les cridades que es reben donant avis de problemes.

Durant el temps que transcorre desde la ficada en funcionament de la zona de jocs fins al dia d'avui he de dir que vaig tenir un encontre amb Josep Vicent Esteve sense ser concertada, degué ser sobre març i va ser a la plaça major del poble jo venia de l’ajuntament i ens vam creuar, vaig ficar en el seu coneixement que les coses no anaven bé, que la gent no respectava els horaris, la veritat es que he buscat per tota la instal·lació i no he trobat cap cartell que mostre cap horari..., i que el joc pertorbava el dormir, la resposta no es va fer esperar: “no tens que sofrir ací estem per a solucionar-ho, farem el possible per donar solució”, com anava un poc enfeinat no vàrem tenir una conversa massa llarga. He de dir en que en aquesta conversa aparegué en escena un altre senyor també relacionat amb l’ajuntament i anomenat Pep i que en la seva llavor diària vesteix d’uniforme. El que més em va sorprendre d’aquesta persona va ser que es va alterar quan vaig dir que viure en la plaça de la Ribera era difícil sinó impossible degut al soroll, dient-me que hi havia altres zones que tenien inclus més problemes que jo, a aquesta persona li he de dir que sóc del pensar que ú ha de solucionar els problemes que té a sa casa abans de intentar arreglar els problemes dels demés i jo el problema que tinc és que no puc dormir degut al soroll. El que més em sorprengué es que aquesta persona viu al voltant de la plaça...